ESTRANGERIA. CONDICIÓ DE REFUGIAT

El Tribunal Suprem (TS) ha establert que s’han de considerar persones refugiades les acollides a Espanya en virtut de programes de reassentament elaborats pel govern en col·laboració amb ACNUR i altres organitzacions internacionals rellevants, perquè la llei reguladora del dret d’asil concedeix als beneficiaris d’aquests programes el mateix estatut que a la resta de persones que de amb caràcter general considera refugiades.

Ha sigut en un procés iniciat a propòsit de quatre ciutadans siris que van ser acollits a Espanya pel Programa Nacional de Reassentament elaborat pel govern per a l’any 2015, en col·laboració amb ACNUR, pel qual s’autoritzava el reassentament al nostre país de mig miler de refugiats procedents de Síria.

L’administració els havia denegat l’estatut de refugiat i els va concedir la protecció internacional subsidiària. Van recórrer la decisió davant dels tribunals, però no els van donar la raó. Concretament, va ser l’Audiència Nacional (AN) qui va considerar que el fet que els sol·licitants estiguessin inclosos en un programa de reassentament no eximeix de l’anàlisi habitual per a verificar l’existència de motius i actes de persecució, amb la finalitat de determinar si es concedeix l’estatut de refugiat o la protecció internacional subsidiària. L’AN va apreciar que el fet que aquestes persones fugissin de Síria es va produir pel conflicte bèl·lic existent en aquest país, però no se les havia perseguit de manera individualitzada per motius de raça, religió, ideologia, etc., que és el que dona dret a l’estatut de refugiat.

Llavors van decidir recórrer davant del TS, que ha estimat el recurs. El reassentament és un mecanisme de protecció de persones que han hagut d’abandonar el seu país d’origen per motius d’alguna calamitat no natural i es veuen desproveïdes de tota protecció. Té com a finalitat oferir una solució permanent a les persones beneficiàries del programa en un acte de l’estat receptor plenament voluntari, cosa que el diferencia de la reubicació, mecanisme que s’adopta en benefici dels estats afectats per fluxos migratoris extraordinaris per a descongestionar l’arribada a un país concret, mitjançant la recepció per altres estats.