Eutanàsia i suïcidi assistit

A partir del 25 de juny de 2021 entra en vigor la nova llei que legalitza i regula l’eutanàsia i el suïcidi assistit i que converteix Espanya en el cinquè país del món en regular aquest dret.

La nova llei regula i despenalitza l’eutanàsia en determinats supòsits definits clarament i subjectes a garanties suficients que salvaguardin l’absoluta llibertat de la decisió i descartin pressió externa de qualsevol índole.

Regula tant l’eutanàsia pròpiament dita, en què el professional sanitari competent administra al pacient una substància, com el suïcidi mèdicament assistit, en què el professional sanitari prescriu o subministra una substància al pacient, de manera que aquest se la pot autoadministrar per a causar-se la mort.

1. Sol·licitud. Per a tramitar-la, són requisits inexcusables:

a) Que l’afectat pateixi una malaltia greu i incurable o un sofriment greu, crònic i impossibilitant.

b) Que tingui la nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o certificat d’empadronament que acrediti un temps de permanència al territori espanyol superior a 12 mesos.

c) Que sigui major d’edat, capaç i conscient en el moment d’emetre-la.

Si la persona no compleix el requisit d’estar conscient, la petició es considera vàlida si ha subscrit amb anterioritat un document d’instruccions, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents legalment reconeguts, cas en què es pot facilitar la prestació d’ajuda per a morir conforme al que disposa aquest document. En cas que l’interessat hi hagi nomenat representant, aquest serà l’interlocutor vàlid per al metge responsable. Si hi ha testament vital però aquest no nomena un representant legal, el metge responsable pot presentar la sol·licitud d’eutanàsia.

2. Procediment. El procés és extremadament garantista. Si l’afectat està conscient, ha de sol·licitar l’eutanàsia primer dues vegades —separades 15 dies una de l’altra— per escrit o per un altre mitjà que en deixi constància —per exemple, si la persona no pot escriure— i que faci patent que no és resultat de cap pressió externa. Després de la primera sol·licitud, el metge responsable del cas ha de dur a terme amb el pacient sol·licitant un procés deliberatiu sobre el diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, assegurant-se que entén la informació que se li facilita. El pacient, després d’això, haurà de confirmar la seva intenció. Després de la segona sol·licitud, hi ha d’haver una reunió entre metge i pacient per a assegurar que aquest sap el que demana.

El pacient ha de comptar amb l’aquiescència del seu metge, qui, al seu torn, ha de demanar l’opinió d’un facultatiu consultiu que no pertanyi al mateix equip que el metge responsable.

La Comissió de Garantia i Avaluació és la que aprova el procediment.

Per a fer-ho, s’han de nomenar dos experts que avaluïn el tema (un d’ells, jurista). Si tots dos hi estan d’acord, el procés seguirà endavant. Si no, ho haurà de decidir el ple de la Comissió. Un cop aquesta decideixi que la petició està justificada, ho comunicarà al metge responsable perquè procedeixi a aplicar l’eutanàsia o facilitar el suïcidi. Si en algun pas la sol·licitud és rebutjada, l’interessat pot reclamar davant la Comissió i, si no està d’acord amb el que aquesta determini, davant l’administració contenciosa administrativa.

Hi haurà una comissió per comunitat autònoma i a les ciutats de Ceuta i Melilla. Tindrà una composició multidisciplinar i haurà de comptar amb un nombre mínim de set membres, entre els quals s’inclou personal mèdic, d’infermeria i juristes.

Un procés que segueixi tots els passos pot tenir una durada de fins a 40 dies des de la primera sol·licitud fins que el metge rebi el vistiplau. A això s’hi ha de sumar uns dies no concretats per a l’acte de l’eutanàsia en si.

Aprovat el procediment, el pacient ha de tornar a assentir.

L’interessat pot detenir el procés quan vulgui.

3. Garanties d’accés en condicions d’igualtat. S’estableixen els elements que permetin garantir a tots els ciutadans l’accés en condicions d’igualtat a la prestació d’ajuda per a morir, incloent-la a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i garantint que rebi finançament públic. La prestació de l’ajuda per a morir es durà a terme en centres sanitaris públics, privats o concertats i al domicili del pacient. L’aplicació d’aquesta queda a càrrec del metge responsable del procés.

Els centres sanitaris que efectuïn la prestació d’ajuda per a morir han d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar la intimitat de les persones sol·licitants de la prestació i la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal.

Els professionals sanitaris directament implicats en la prestació d’ajuda per a morir poden exercir el dret a l’objecció de consciència manifestant-la anticipadament i per escrit.

Les administracions sanitàries han de crear un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a prestar l’ajuda per a morir, en el qual s’inscriuran les declaracions de l’objecció. El registre se sotmetrà al principi d’estricta confidencialitat i a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

Nota

1) Les disposicions addicionals de la llei es resumeixen en els termes següents:

– es garanteix que les persones que sol·liciten ajuda per a morir a l’empara d’aquesta llei són considerades finades per mort natural;

– s’asseguren recursos i mitjans de suport destinats a les persones amb discapacitat;

– s’estableixen mecanismes per a donar la màxima difusió a la llei entre els professionals sanitaris i la ciutadania;

– s’ofereix la formació contínua específica sobre l’ajuda per a morir;

– s’estableix un règim sancionador previst en la Llei 14/1986, general de sanitat, sense perjudici de les possibles responsabilitats civils, penals, professionals o estatutàries que puguin correspondre.

2) Amb el nou ordenament legal introduït per la present llei, es procedeix a modificar el Codi Penal, amb l’objectiu de despenalitzar totes aquelles conductes eutanàsiques en els supòsits i condicions establerts per la mateixa.