Guarda i custòdia vs. violència domèstica

El Tribunal Suprem (TS) reitera que la custòdia compartida és, en principi, el sistema aconsellable de guarda i custòdia, tret que algun dels criteris a valorar al decidir el sistema aplicable en un cas concret hi operi en contra de manera decisiva, com per exemple quan els progenitors resideixen en ciutats diferents o certs horaris laborals, entre molts d’altres. I és el sistema aconsellable encara que les relacions entre els progenitors no siguin del tot bones, sempre que el grau de tensió entre ells no sigui superior al que es pot considerar habitual i propi d’una situació de crisi matrimonial.

El TS s’ha tornat a pronunciar en aquests termes en una sentència recent que ha posat fi al procés de divorci que va iniciar un matrimoni amb una nena de set anys. El jutjat de primera instància va atribuir la guarda i custòdia a la mare i va desestimar la custòdia compartida que interessava al pare, en apreciar una situació de conflicte greu entre els progenitors, materialitzada en diverses denúncies interposades entre ells que van donar lloc a una sèrie de procediments penals que en aquell moment encara no estaven resolts. 

No obstant això, el pare va interposar recurs davant l’Audiència Provincial (AP), que li va donar la raó. Va considerar, en la línia manifestada pel TS, que una situació de tensió o de desacord entre els progenitors no ha d’influir en la relació amb la menor. L’AP va entendre que, malgrat estar oberta una causa penal contra el marit per vexacions injustes i maltractament psíquic en l’àmbit de la violència de gènere, de moment només eren indicis racionals de delicte i ni tan sols s’havien adoptat mesures cautelars.

La mare va recórrer davant el Tribunal Suprem i aquest li ha donat la raó. En aquell moment la causa penal ja s’havia resolt i el pare va resultar condemnat per un delicte de maltractament habitual, amb imposició, entre d’altres, d’una ordre d’allunyament. I els fets que s’han declarat provats en aquesta sentència revelen un patró de conducta, sostingut en el temps, que constitueix una expressió inequívoca de menyspreu i dominació sobre la mare que a més projecta intencionadament sobre la filla, cosa que resulta clarament perjudicial per a l’ulterior desenvolupament de la personalitat d’aquesta. La custòdia compartida és un règim de màxima col·laboració entre els progenitors que en aquest supòsit ofereix mal pronòstic. En definitiva, s’atribueix la guarda i custòdia exclusivament a la mare.