IMPAGAMENT DE PENSIONS ALIMENTÀRIES

Quan en un procés de divorci o de família s’estableix una pensió alimentària a càrrec d’un dels progenitors a favor dels fill menors d’edat i a percebre per l’altre progenitor, habitualment al que se li atribueix la guarda i custòdia d’aquests, correspon a aquest progenitor instar les accions corresponents en cas d’impagament, que poden ser per via civil o penal. En aquesta última, en puritat, el que es denuncia és l’incompliment d’una exigència imposada per l’autoritat judicial.

És habitual que aquestes pensions es prolonguin més enllà de la majoria d’edat dels fills, mentre aquests manquen d’independència econòmica i segueixen convivent amb el mateix progenitor. En aquest casos, una controvèrsia que ha sorgit tradicionalment davant dels tribunals és si aquestes accions per l’impagament de les pensions poden seguir sent instades pel progenitor perceptor, atès que el fill ja gaudeix de la majoria d’edat.

Els tribunals ja han resolt aquest dubte quan es tracta d’exigir els pagaments per la via civil i ha assenyalat la legitimació del progenitor perceptor de la pensió. Però han sorgit més dubtes quan parlem de la reclamació penal, ja que la llei faculta, literalment, la persona agreujada, havent-se dictat respostes dispars en els diferents tribunals.

Ara el Tribunal Suprem (TS), en una sentència recent, ha resolt aquesta controvèrsia, assenyalant que són vàlides les denúncies formulades pel progenitor receptor d’una pensió alimentària establerta en un procés de divorci o de família a favor dels fills per l’impagament de la pensió encara que aquests hagin arribat a la majoria d’edat, si continuen convivint amb aquest progenitor, ja que és aquest qui es veu obligat a sufragar les despeses de manutenció no coberts pel progenitor incomplidor i, per tant, també pot ser considerat persona agreujada. Això el faculta per a exigir les responsabilitats penals que es deriven de la conducta incomplidora d’una resolució judicial i obtenir el cobrament de la pensió.