Nou registre civil

Entra en vigor la Llei reguladora del Registre Civil, aprovada el 2011 després de diversos ajornaments i vicissituds que n’han anat retardant la vigència fins avui.

Recull els aspectes més valuosos de la institució registral, s’acomoda a la realitat política, social i tecnològica actual i introdueix un nou model de registre que abandona la constatació territorial dels fets que concerneixen les persones, la qual substitueix per un altre que prioritza l’historial de cada individu.

El Registre Civil queda integrat pel conjunt de registres individuals i suprimeix el sistema tradicional de divisió en seccions (naixements i general, matrimonis, defuncions i tuteles i representacions legals). Ara, cada persona tindrà un registre individual relatiu a la identitat i estat civil que s’obrirà amb el naixement o amb el primer assentament que es practiqui, al qual se li assignarà un codi personal que sustentarà de manera successiva i cronològicament ordenada tots els fets i actes que afecten l’estat civil. Amb aquest propòsit, el Ministeri de Justícia adoptarà disposicions per a incorporar de manera progressiva les dades digitalitzades que constin a la base de dades del Registre Civil a registres individuals.

Fins que entrin en servei les aplicacions informàtiques que permetin el funcionament del Registre Civil de manera íntegrament electrònica, els encarregats de les oficines del Registre Civil practicaran als llibres i seccions del Registre Civil «tradicional» els assentament relatius a naixements, matrimonis, defuncions, tuteles i representacions legals.

Entre els avantatges del nou model es troba posar fi a la dispersió que comporta que s’aglutinin els fets i actes transcendents per a l’estat civil en diferents llibres estancs. El nou registre civil contempla tres classes d’assentaments: inscripcions, anotacions y cancel·lacions, de manera que la supressió de les notes marginals, que ja es consideren innecessàries, també és una novetat.

S’estructura en una oficina central i les oficines generals (una en cada capital de partit judicial) i consulars.

La regla general per a practicar els assentaments és que l’encarregat de l’oficina del Registre Civil davant del qual es presenti el títol o es formuli la declaració practiqui els assentaments d’ofici corresponents o dicti una resolució que els denegui en un termini breu. Ha d’efectuar un control de legalitat i, si dedueix una contradicció essencial entre el registre i la realitat, posar-lo en coneixement del Ministeri Fiscal i advertir-ne els interessats.

Seguint la sistemàtica tradicional, l’eficàcia constitutiva té un caràcter excepcional i només opera en els casos previstos per la llei. Els fets i actes que es poden inscriure seran oposables a tercers, en els casos legalment previstos, des que accedeixin al registre.

Quant a regles de competència, per la unicitat i caràcter electrònic que té, el nou model no cal que incorpori regles de caràcter territorial en contrast amb la diversitat de pautes de la llei antecessora. La sol·licitud i pràctica de la inscripció es podrà efectuar en qualsevol de les oficines generals del Registre Civil independentment del lloc on es produeixin els fets o actes que es poden inscriure. Si es produeixen a l’estranger, a l’oficina consular de la circumscripció corresponent. La sol·licitud d’accés a la informació continguda en el mateix per part dels ciutadans es pot efectuar en qualsevol de les oficines del Registre Civil o per mitjans electrònics. A més, existeixen oficines col·laboradores a les secretaries de jutjats de pau o oficines de justícia del municipi amb funcions de registre de sol·licituds, declaracions o documentació, expedició de certificats, etc. En els municipis on no hi hagi cap oficina general, a més d’aquestes oficines col·laboradores, els ajuntaments podran sol·licitar al Ministeri de Justícia que els habiliti les connexions necessàries perquè els ciutadans puguin presentar-hi sol·licituds i la documentació necessària per a les actuacions davant del Registre Civil.

En qualsevol cas, fins que no es produeixi l’entrada en servei de les aplicacions informàtiques, la tramitació de procediments, expedició de publicitat i pràctica d’assentaments segueixen sent competència de les oficines del Registre Civil que ja eren competents conforme a les regles del Registre Civil «tradicional».

Estan obligats a promoure la inscripció sense demora aquells a qui es refereix el fet que es pot inscriure, els hereus d’aquest o representants legals, amb possibilitat de remetre formularis i documents per mitjans electrònics. També procedirà la inscripció a instància de qualsevol persona que presenti títol suficient.

El llibre de família deixa d’expedir-se, perquè que en aquest nou moddel ja no té sentit. No obstant això, els llibres que ja s’hagin expedit seguiran sent vigents i vàlids.

Quant a les inscripcions, juntament amb la de matrimoni, que fa fe del mateix i de la data i lloc en què es contrau, s’inscriu el règim econòmic matrimonial i els pactes, resolucions judicials o altres fets que el puguin afectar. Es converteix, així, en assentament el que abans era una simple indicació marginal.

Regula la celebració del matrimoni civil, que serà davant del jutge de pau, alcalde o regidor en qui aquest delegui, lletrat de l’administració de justícia, notari o funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil, que requereix la prèvia tramitació o instrucció d’una acta o expedient per a acreditar que es compleixen els requisits de capacitat i que no existeixen impediments que aquests s’han dispensat, o qualsevol altre obstacle, d’acord amb el que preveu el Codi Civil. La tramitació de l’acta competeix al notari del lloc del domicili de qualsevol dels contraents. I la inspecció de l’expedient, al lletrat de l’administració de justícia o encarregat del Registre Civil del domicili d’un dels contraents.

Quant a les inscripció de les resolucions matrimonials (separació, divorci o nul·litat), la principal novetat radica en què el lletrat de l’administració de justícia del tribunal que l’hagi dictat haurà de remetre el testimoni o còpia electrònica d’aquesta per via telemàtica a l’oficina general del Registre Civil. Les resolucions sobre la dissolució un matrimoni canònic, dictades per una autoritat eclesiàstica reconeguda, s’inscriuran si compleixen els requisits que preveu l’ordenament jurídic.

Els fets que afectin les relacions paternofilials s’inscriuen en el registre individual de la persona subjecta a pàtria potestat i en el dels progenitors, així com les resolucions judicials que n’afectin la titularitat, l’exercici i les modificacions, especialment en cas de separació o divorci.

Sobre la modificació judicial de la capacitat, així com la resolució que la deixi sense afecte o que la modifiqui, s’inscriuran en el registre individual de l’afectat les que nombrin tutor o curador i les mesures judicials sobre guarda o administració i sobre vigilància o control d’aquests càrrecs tutelars. També la declaració del concurs de persona física, la intervenció o, si escau, la suspensió de les facultats d’administració i disposició, així com el nomenament dels administradors concursals. Oposable davant de tercers quan s’hagin practicat les inscripcions oportunes.

Es trenca amb un criteri tradicional —la menció de la nacionalitat en la inscripció de naixement—, ja que la nacionalitat no forma part de les mencions essencials que s’han de fer en aquesta inscripció, tret dels supòsits d’adquisició derivativa.

Quant al règim de recursos, contra les decisions adoptades pels encarregats de les oficines central, general i consular, els interessats només podran interposar recurs davant la DGSJFP (Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública) en un mes.

Les resolucions i actes de la DGSJFP es podran impugnar davant el jutjat de primera instància de la capital de província del domicili del recurrent. No obstant això, els que siguin relatius a la sol·licitud de nacionalitat per residència se sotmeten a la jurisdicció contenciosa administrativa.

La DGSJFP podrà impugnar davant el jutjat de primera instància competent les decisions adoptades pels encarregats de les oficines per ser contràries a la doctrina establerta pel centre directiu. Els interessats seran citats en aquests processos.