PRÉSTECS HIPOTECARIS. DESPESES DE TAXACIÓ I ALTRES

Condemnat un banc a retornar el que el client va satisfer en concepte de certes despeses conforme a una clàusula del contracte que és declarada nul•la

PRÉSTECS HIPOTECARIS. DESPESES DE TAXACIÓ I ALTRES

Un particular va concertar un préstec hipotecari el 2014. Una de les clàusules del contracte disposava que anirien a càrrec seu les despeses ocasionades i pendents de pagament o bé produïdes en el futur, pels conceptes següents:

  •  Taxació de l’immoble
  • Aranzels notarials i registrals relatius a la constitució, modificació o cancel·lació de la hipoteca
  • Impostos originats per aquest contracte, fos qui fos el subjecte passiu del tribut
  • Tramitació de l’escriptura davant del registre de la propietat i de l’oficina liquidadora d‘impostos

El particular, que va generar despeses per alguns d’aquests conceptes per quantitat de 3.600 euros, va acudir als tribunals perquè aquesta clàusula de despeses es declarés nul·la i, com a conseqüència, que es condemnés el banc a retornar-li aquests diners.

Els tribunals li van donar la raó i el banc va recórrer aquesta determinació davant del Tribunal Suprem (TS), que en una sentència recent ha dictaminat el següent:

  • Impost d’actes jurídics documentats. Correspon al client, que és el principal obligat a pagar aquest tribut
  • Despeses de notaria. Interessen tant al consumidor com al prestador, per la qual cosa s’han de distribuir per meitat
  • Escriptura de modificació del préstec hipotecari. Mateix criteri i per motius idèntics
  • Escriptura de cancel·lació de la hipoteca. Com que l’interessat en l’alliberament del gravamen és el prestatari, aquesta despesa li correspon a ell
  • Còpies de les diferents escriptures notarials relacionades amb el préstec hipotecari. Qui les sol·liciti, fins que la sol·licitud en determina l’interès
  • Despeses del registre de la propietat. L’obligació de satisfer aquestes despeses correspon al banc prestador
  • Despeses de gestoria. Tot i que haurien de ser sufragades per meitat, ja que es fan en interès de les parts, en els contractes anteriors a juny de 2019, com que la normativa d’aquell moment no al·ludia a qui corresponien les despeses, el TS decideix que es retornin aquests diners al client, atès que la clàusula s’ha declarat abusiva
  • Despeses de taxació. En contractes posteriors a juny de 2019 també correspondran als prestataris, però en el present cas, com que en el moment de formalitzar-se el préstec la normativa no deia res al respecte, no s’ha de negar al consumidor que retorni les quantitats abonades en virtut de la clàusula que s’ha declarat abusiva

D’aquesta manera, es determina que la quantitat que el banc ha de retornar al client és finalment de 1.350 euros.

Els nostres professionals estan a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte que tingueu respecte al vostre contracte de préstec i exercir, si és necessari, les accions corresponents en defensa dels vostres drets.