Doctrina dels actes propis

En aquest cas, tot parteix d'un accident entre un cotxe i una bicicleta. El ciclista perjudicat va reclamar a l'asseguradora per les lesions i danys soferts. La companyia va contestar amb una oferta motivada, és a dir, una proposta d'indemnització explicada i justificada, on assumia el pagament sense dir que el ciclista tingués culpa (ni exclusiva ni compartida) ni aplicar retallades per aquest motiu. El ciclista va acceptar el pagament, però després va acudir a judici perquè entenia que li corresponia una quantitat més gran, a més d'interessos.

En el procediment judicial, l'asseguradora va intentar defensar-se al·legant que el ciclista havia estat el culpable de l'accident o, com a alternativa, que hi havia concurrència de culpes (culpa compartida) per reduir el que havia d'abonar. En primera instància el jutge va acceptar aquest plantejament, i la sentència va ser confirmada en apel·lació.

El Tribunal Suprem (TS), tanmateix, corregeix aquesta forma d'actuar. Ha d'operar la doctrina dels actes propis, que en paraules senzilles significa que, si una part es comporta d'una manera clara i genera una expectativa raonable (per exemple, oferint una indemnització sense parlar de culpa del perjudicat), després no pot “fer marxa enrere” i sostenir el contrari en el judici per sortir beneficiada. Això es fonamenta en la bona fe i en la seguretat jurídica, perquè les reclamacions extrajudicials no es converteixin en una trampa o en una sorpresa posterior.

Per això, el TS anul·la la resolució prèvia i ordena que es dicti un nou pronunciament, però sense admetre que l'asseguradora al·legui culpa exclusiva del ciclista ni concurrència de culpes si això no s'havia expressat en l'oferta motivada inicial.

 

Si us sentiu perjudicat i en situació d'exigir responsabilitats per algun dany sofert a causa d'un accident de circulació, els nostres professionals podran assistir-vos en l'exercici de les vostres reclamacions.