Adquisició de la nacionalitat espanyola

El Tribunal Suprem (TS), en una sentència recent, ha fixat criteri a seguir a fi de delimitar l’àmbit de la jurisdicció civil en el coneixement de peticions de nacionalitat per residència legal, en no ser la primera vegada que aquest tipus de qüestions es susciten i resolen pels tribunals civils, declarant que:

– Els jutjats i tribunals de l’ordre civil manquen de competència per a conèixer la concessió de la nacionalitat per residència (que contempla l’article 22 del Codi Civil)

– Les decisions al respecte adoptades pels òrgans del Ministeri de Justícia són fiscalitzables per la jurisdicció contenciosa administrativa

Ha sigut al si d’un procés que va iniciar un home nascut al Sàhara Occidental, que havia sol·licitat inscriure’s al registre civil com a espanyol en base a l’article 17.1.c. del Codi Civil, que reconeix com a espanyols d’origen els nascuts a Espanya de pares estrangers en certs supòsits, i se li va denegar aquesta inscripció, per la qual cosa va interposar demanda davant dels tribunals civils, que li van concedir la nacionalitat, però per residència (possibilitat que contempla l’article 22 del Codi Civil).

L’Advocacia de l’Estat va recórrer aquesta decisió davant del TS, que ha resolt en el sentit assenyalat i, responent al cas concret sotmès a la seva consideració, recorda haver-se pronunciat recentment en un supòsit similar en què es va decidir sobre l’opció de la nacionalitat espanyola per als naturals del Sàhara, assenyalant que no són espanyols d’origen els nascuts al Sàhara Occidental abans de la descolonització.