Arrendaments urbans

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (DGSJFP) ha decidit que un immoble no pot ser inscrit per a lloguer turístic de curta durada si els estatuts de la comunitat de propietaris ho prohibeixen expressament. En aquest cas, la propietària d'un pis volia registrar el seu habitatge com a lloguer turístic, però la registradora s'hi va negar perquè els estatuts de la comunitat només permeten l'ús residencial i prohibeixen qualsevol activitat comercial, industrial o professional.

El propietari va al·legar que llogar l'habitatge per períodes curts no és una activitat comercial, sinó que continua sent un ús residencial. No obstant això, la DGSJFP ha deixat clar que, tot i que el lloguer d'habitatge habitual està protegit i no es pot prohibir per estatut, el lloguer turístic és diferent. Aquesta classe de lloguer es considera una activitat econòmica, ja que implica la cessió temporal de l'immoble amb ànim de lucre i la seva comercialització en plataformes turístiques.

Per tant, si els estatuts comunitaris prohibeixen les activitats comercials o similars, aquesta prohibició és vàlida i suficient per impedir el lloguer turístic, encara que no s'esmenti literalment. A més, perquè aquesta prohibició sigui efectiva davant de tercers, s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat. En conseqüència, si viviu en una comunitat on els estatuts prohibeixen aquesta classe d'activitats, no podreu registrar el vostre allotjament com a lloguer turístic, encara que l'utilitzeu només per a estades curtes.

Si us trobeu en una situació similar o teniu alguna controvèrsia relacionada amb un arrendament turístic o vacacional, els nostres professionals poden analitzar el vostre cas i prendre les mesures més adequades en defensa dels vostres interessos