Assegurança de vida temporal

Després dels 65 anys, un home que havia contractat una assegurança de vida temporal mor d'un atac de cor.

L'asseguradora va denegar la cobertura per defunció, considerant que la pòlissa ja estava anul·lada, donat que la vigència del contracte era fins que l'assegurat fes 65 anys.

Els tribunals van donar la raó a la vídua de l'assegurat. Els termes del contracte no estaven clars sobre si la condició particular pel que feia el termini establert (és a dir, que l'assegurat fes 65 anys), es va produir el 31 de desembre o al final de la vigència del contracte com va dir l'asseguradora; però, en cas de dubte, hauria de prevaldre el sentit més favorable per al consumidor.

La companyia va recórrer aquesta determinació, assenyalant que no es tracta d'una clàusula limitadora de riscos, sinó d'un element essencial del contracte, ja que estem parlant d'una assegurança de vida temporal.

Per al Tribunal Suprem, el contracte té una redacció clara, de manera que la cobertura caduca en l'anualitat en què l'assegurat compleix 65 anys, entenent per anualitat els períodes de vigència de la cobertura i no la conclusió de l'any natural. No es tracta d'una assegurança de vida sencera, sinó temporal, que assegura el mateix risc de mort, però dins de coordenades de temps determinades.