Comunitats de propietaris. Baixos amb jardí

La junta de propietaris d’una comunitat va adoptar acords pels quals l’ús de les zones enjardinades contigües amb dos habitatges corresponia a la comunitat, tot i que fins al moment, qui en gaudia eren els propietaris d’aquests habitatges

El dos propietaris afectats van acudir als tribunals per a impugnar aquests acords. En no ser ateses les seves pretensions, van recórrer al Tribunal Suprem (TS) al·legant que per a adoptar aquests acords és necessari que hi hagi unanimitat, ja que els estatuts reconeixen als propietaris dels habitatges de les plantes baixes un dret d’utilització excloent sobre les terrasses i les zones enjardinades contigües degudament senyalitzades.

No obstant això, el TS acaba de resoldre aquest recurs mostrant-se d’acord amb la comunitat i considera que el dret d’ús exclusiu i excloent d’aquests propietaris no està previst en el títol constitutiu com a tal, per la qual cosa l’acord és perfectament vàlid en no requerir unanimitat. Els demandants n’havien gaudit així per mera tolerància, posada de manifest en una junta de propietaris en què es va plantejar la interpretació que s’havia de donar a l’«ús exclusiu de terrasses» que recollia el títol a favor d’aquests habitatges, reconeixent-se finalment el caràcter d’element comú d’aquesta zona i autoritzant el propietari del baix a utilitzar exclusivament la zona enjardinada adjacent. Si fos un dret estatutari, diu el TS, no hauria fet falta l’autorització de la junta.

Els propietaris recurrents també van al·legar que l’actitud de la comunitat no es podia qualificar de mera tolerància. A més, existeix un reconeixement tàcit per part de les comunitats perquè alguns propietaris puguin gaudir de certs drets. Tot i així, el TS no els dona la raó, atès que considera que l’«acte propi» de la comunitat de propietaris va consistir, simplement, en autoritzar l’ús d’aquest espai als demandants, sense que aquesta autorització es pugui considerar perpètua. De fet, establir l’exclusivitat amb aquest caràcter suposaria un acte de disposició subjecte a unanimitat perquè afecta el títol constitutiu.