Divorci. Compensació per tasques domèstiques

Després de la finalització del règim de separació de béns (normalment per divorci), si un dels cònjuges va contribuir a les càrregues del matrimoni exclusivament amb el treball per a la casa, té dret a ser compensat per l'altre.

La indemnització, si no hi ha acord entre els cònjuges, serà fixada pel jutge, potser a raó de l'SMI durant els anys treballats, o altres criteris.

Aquesta figura no només existeix en el dret comú, sinó també en el de Catalunya i Navarra, amb alguns matisos; per exemple, a Catalunya requereix que l'altre progenitor hagi tingut un enriquiment.

Un dels requisits que conformen aquesta compensació és que aquesta contribució a les càrregues del matrimoni hagi estat amb el treball per a la casa exclusivament. No obstant això, s'ha produït una evolució en la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) en la flexibilitat d'aquest requisit en determinats supòsits, en els quals aquesta dedicació, sense ser del tot exclusiva, ho ha estat fonamentalment.

I així ho acaba de reconèixer el mateix Tribunal Suprem en una sentència que ha donat la raó a la dona i ha establert una indemnització a càrrec del marit per aquesta contribució al matrimoni amb el treball domèstic.

La veritat és que la dona sí que va tenir una dedicació professional cinc dels vint-i-un anys que va durar el matrimoni, concretament els cinc primers. Quan es va quedar embarassada i va tenir la seva primera i única filla va deixar de treballar per dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques.

El Tribunal Suprem ha dit que un cas com aquest —en el qual, a més, durant els cinc anys que va treballar també es va encarregar pràcticament ella sola d'aquestes tasques— això no hauria de ser un obstacle per a tal reconeixement; n'hi ha prou amb excloure'ls a l'hora de calcular l'import.