Fill desheretat

Qui vulgui fer testament desheretant un fill ha de saber que els fills d'aquest fill, és a dir, els nets del testador, adquiriran la condició de legitimaris, és a dir, tindran dret a una part de l'herència establerta per la llei.

Per evitar dubtes, cal aclarir que estan cridats només a l'estricta llegítima (la part més reduïda de la reservada per la llei) i, sobretot, perquè quan també hi ha una causa de desheretament en els nets —sovint en casos d'abús psicològic—, també els deshereten, amb els problemes addicionals que els nets han de tenir l'edat mínima per ser desheretats i s'han de determinar, cosa que de vegades és difícil, ja que si l'avi deshereta al seu fill per no tenir tracte amb ell, no és estrany que no conegui la identitat dels seus nets —fills del fill desheretat—.

A Catalunya, si el desheretament s'ha dut a terme de tal manera que pot qualificar-se de just (perquè compleix determinats requisits legalment establerts), produeix com a efecte fonamental privar el fill de la seva llegítima; tanmateix, el net, fill del desheretat, té la condició de legitimari per dret de representació successòria.

En aquest sentit, l'Audiència Provincial de Barcelona (AP) s'ha pronunciat a favor del fill d'una persona desheretada. El seu avi així ho havia disposat en el seu testament per absència de relació familiar manifesta i continuada amb la seva única filla, nomenant com a hereus els seus germans, indicant també expressament que llegava, a tantes persones com tinguessin dret, la llegítima que els correspongués.

El fill de la desheretada va demandar els seus besoncles en reclamació de la llegítima que li corresponia per dret de representació de la seva mare desheretada.

 L'AP ha donat resposta a les al·legacions dels germans del testador, que argumentaven que el desheretament també era extensible al net, que no ha qüestionat el desheretament de la seva mare, sinó que simplement reclama la llegítima que li corresponia en representació seva, perquè així ho estableix la legislació catalana quan especifica que els desheretats justament estan representats pels seus respectius descendents per estirps. Per tant, si la persona desheretada té fills, aquests no perden el dret a la llegítima que hauria correspost al seu progenitor desheretat.