Lloguer d'habitatge

La propietària d'un habitatge que havia llogat ha estat condemnada pels delictes de furt i coacció comesos mitjançant el canvi del pany i l'apropiació d'algunes de les pertinences de l'arrendatària mentre aquesta no era a casa.

La seva conducta va estar motivada per un desacord amb la inquilina al venciment d'una de les anualitats i fins i tot dins del termini legal mínim obligatori per a l'arrendadora, quan va comunicar el seu desig de no renovar el contracte de lloguer per poder reformar l'immoble. Ella va acceptar, tot i que la va informar que es quedaria a casa fins que en trobés una altra.

Van passar dos mesos quan la propietària va actuar de la manera indicada, per la qual cosa ha estat condemnada a dos anys de presó per cadascun dels delictes i a pagar les despeses processals.

Per als jutjats s'ha acreditat degudament que l'arrendatària va deixar de poder accedir a la casa, no només per la declaració de la denunciant, sinó de manera inequívoca per la resta de testimonis, demostrant que no va actuar, com ha intentat afirmar, de bona fe.

S'ha acreditat que el contracte d'arrendament estava vigent i que la propietària volia que la inquilina abandonés la casa i feia mesos que la pressionava per fer-ho, reconeixent que ja tenia una llista de deu possibles inquilins interessats en la casa disposats a oferir un lloguer més alt. De fet, el mateix dia que va canviar el pany, el va tornar a llogar amb millors condicions econòmiques per a ella.

Als efectes d'aquest procés, l'al·legació que l'arrendatària anava a subarrendar l'habitatge a tercers o l'impagament és irrellevant perquè, en cas afirmatiu, existeixen vies legals per obtenir una declaració judicial de resolució contractual i el consegüent desallotjament de l'habitatge, en lloc de procedir per una via unilateral de facto sancionada penalment.