Lloguers urbans

L'Audiència Nacional (AN) ha donat la raó a una ciutadana estatunidenca que tenia llogat un pis a Espanya i volia deduir-se certes despeses relacionades amb aquest lloguer a la seva declaració de l'Impost sobre la Renda de no Residents. Fins ara, la llei espanyola només admetia aquesta deducció si el propietari era resident a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, sempre que hi hagués acords d'intercanvi d'informació. Per això, Hisenda li va denegar la deducció i el mateix va fer després el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC).

No obstant això, la reclamant no es va conformar i va insistir que aquesta limitació era discriminatòria i contrària a la normativa europea, concretament al principi de lliure circulació de capitals, i també al conveni sobre doble imposició signat entre Espanya i Estats Units. L'AN li ha donat la raó, basant-se en el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha dit en casos similars que no es pot discriminar a residents fora de la Unió en aquests temes fiscals, sempre que existeixin mecanismes d'informació entre els països.

Segons la sentència, la ciutadana estatunidenca podrà rectificar les seves declaracions fiscals i deduir-se les despeses igual que un resident europeu, sempre que compleixi amb la resta de condicions legals. A més, el tribunal aclareix que no hi ha risc que la mateixa despesa es dedueixi dues vegades, ja que hi ha intercanvi d'informació fiscal entre ambdós països.

 

Si us trobeu en una situació similar o manteniu alguna controvèrsia relacionada amb un lloguer d'habitatge, els nostres professionals poden analitzar el vostre cas i emprendre les actuacions més adequades en la defensa dels vostres interessos.