Pàtria potestat

No respon al benefici del menor que un progenitor que ha ignorat tot el que afecta el seu fill des del seu naixement interfereixi en l'exercici de la pàtria potestat.

En aquests termes s'ha expressat el Tribunal Suprem (TS) en una sentència recent en la qual dona la raó a una mare que havia sol·licitat que es privés al pare de la pàtria potestat del seu fill que, tot i que el reconeixia com a tal en el moment del naixement, després no ha mantingut contacte amb ell ni s'ha preocupat per les seves necessitats econòmiques o emocionals.

Tot i que els tribunals estaven parcialment d'acord amb la mare, van decidir no privar el pare de la pàtria potestat, sinó del seu exercici; una mesura de menor intensitat que permetria a la mare prendre decisions sobre qüestions que afecten el fill, limitant la intervenció del pare a ser escoltat sobre qüestions d'extraordinària o especial importància per al nen, en què, si discrepa raonablement i oberta amb els criteris de la mare, podria sol·licitar la decisió de l'autoritat judicial.

Però el Tribunal Suprem ha estimat que aquesta determinació crearia una situació d’incertesa i inseguretat en els casos en què la mare (o tercers relacionats amb ella) hauria d'escoltar el pare per conèixer la seva opinió en les decisions que afecten el nen, la qual cosa no seria en benefici seu, i no aprecia com la protecció de l'interès del menor pot aconsellar el manteniment de la titularitat en aquestes circumstàncies, fins i tot amb un contingut mínim que permeti interferir en l'exercici exclusiu de la pàtria potestat per part de la mare.

Es tracta d'un pare que ni tan sols ha comparegut al procediment, malgrat haver intentat la seva notificació personal, la qual cosa confirma no només el seu descuit, sinó també la complexitat a què abocaria la solució adoptada quan calgués prendre una decisió en la qual es considerés necessari escoltar el pare.

Cal recordar que la privació de la pàtria potestat manté incòlume el deure de proporcionar aliments, i que la privació no és una mesura definitiva, ja que es pot recuperar a petició del particular després d'un canvi d'actitud, si això fos beneficiós per al nen segons les circumstàncies.