Pensió alimentària

Els aliments a favor de fills menors establerts en una sentència de divorci o de mesures paternofilials, en els casos de parelles no casades, les ha de satisfer el progenitor que resulti obligat des de la data de la interposició de la demanda i no des de la de la sentència.

Això vol dir que, tot i que el divorci o procés equivalent es dilati en excés i transcorrin diversos mesos fins que es dicti la sentència —pensem en la saturació de molts dels jutjats que tramiten aquests assumptes—, els efectes de la sentència en relació a la pensió alimentària a favor dels fills menors es retrotreuen a la data en què es va interposar la demanda.

Ara bé, si durant aquest temps el progenitor que després resulta obligat per la sentència ha pagat algun tipus de quantitat per voluntat pròpia, acord amb l’altre progenitor o resolució judicial, aquestes quantitats, lògicament, s’haurien de descomptar.

Aquestes afirmacions, durant molt de temps van ser objecte —i encara avui ho són— de controvèrsia per a qui pretén que la pensió alimentària s’aboni a partir del moment en què es dicta sentència. Però el nostre Tribunal Suprem ha resolt aquesta qüestió deixant-la suficientment clara, fins al punt d’afirmar que aquesta regla opera tot i que la sentència no digui res al respecte.

Això sí, s’ha de fer una precisió important: la regla funciona solament en el primer procés, és a dir, el que estableix per primera vegada aquesta pensió alimentària: el de separació o divorci o el procés entre la parella de fet per a determinar la pàtria potestat, guarda i custòdia, règim de visites, etc. sobre els seus fills. Però no regeix en els processos posteriors en què es discuteixi sobre aquesta pensió ja creada per a apujar-la, abaixar-la, extingir-la, etc.

No obstant això, perquè no es suscitin aquest tipus de controvèrsies, és aconsellable que els convenis de divorci reflecteixin expressament aquesta regla perquè no hi hagi cap dubte. I si el procés no és de mutu acord, que la qüestió sigui objecte de debat en el judici.

Alguns jutges i experts en dret no estan del tot conformes amb aquesta regla. Consideren que davant d’aquesta ha de prevaldre una altra màxima jurídica, que diu que las resolucions judicials s’han de complir i executar en els termes estrictes, de manera que si la sentència mateixa no estableix la retroactivitat de les pensions alimentàries, aquesta no es pot aplicar, perquè fixar una mesura que no ha sigut objecte de debat produeix una claríssima indefensió de la part que queda obligada.