Procés de familia

Quan un dels cònjuges decideixi interposar una demanda de divorci contra l'altre o, si no estan casats, un dels progenitors demandi l'altre perquè prengui mesures a favor dels fills menors comuns perquè s'ha trencat la convivència familiar, l'acusat serà notificat i citat per contestar la demanda i, com ha fet l'altre, sol·licitar quines han de ser aquestes mesures des del seu punt de vista i raonament.

Però de vegades, i per diverses raons, el cònjuge o progenitor demandat no respon a la demanda dins el termini. En aquest cas es produeix la rebel·lia processal, continuant el procés els seus procediments legals sense la seva intervenció i, per tant, sense l'aportació dels fets i raonaments que, des de la seva perspectiva personal, haurien de ser considerats a l'hora d'adoptar les mesures que s'han d'adoptar judicialment.

Ara bé, en primer lloc, la declaració de rebel·lia no s'interpreta com un reconeixement dels fets assenyalats per l'altra part en la demanda, sinó simplement com el que és: l'absència del punt de vista del rebel. I, en segon lloc, no tanca definitivament la porta a la possibilitat d'intervenir en el procés, per exemple, en la vista davant el jutge.

Una de les característiques del procés familiar és que es tracta d'un procés més flexible que altres pel que fa a introduir nous objectes de debat i com proposar la prova.

Així, encara que aquesta rebel·lia fos voluntària i conscient perquè es va decidir ignorar la demanda i els requeriments rebuts, el rebel podrà comparèixer i designar un advocat i procurador que el representi i assistir a l'audiència assistit per tals professionals.

A la vista, el jutge normalment li permet fer algunes breus al·legacions al principi i, encara que no serà una resposta a la reclamació en sentit estricte, si més no es té l'oportunitat de fer aquesta contribució i proposar prova.